dimecres, d’agost 03, 2005
"I just don't know what to do with myself", more or less.
M'està entrant el nervi acadèmic...i sobre el meu futur: no trobe la manera de fer el CAP en cap lloc (ja-ja, acudit) perquè, o he d'haver acabat la carrera, o he d'estar matriculat en aquella universitat. I, encara que tots diguen que el canvi de pla d'estudis, que allargarà el Curs d'Aptitud Pedagògica fins als dos! anys porten proposant-lo des de ja fa temps sense que complisquen l'amenaça...em temo que sí: ara va de veres. I la perspectiva de quedar-me dos anys més estudiant és horrorosa...no se, no se què fer. De moment, em ve al cap el terrible pensament: "capullo: per un puto quadrimestre, per un puto quadrimestre, que te toca pringar". En fi, ja veurem si els fats i, sobretot, la meva tendència a deixar que les coses "pasen" i prou, em deixen acabar la carrera prompte!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
benvingut a l'univers paral·lel·lll de la incertesa.
Cada cosa al seu temps. Mira be lo del CAP, centrat en acabar la carrera i fes el que toque fer.
Quin remei! no pots fer una altra cosa. Es mal que les normes vinguen de fora ei?
Només put dir-te:ànim!!! i molta sort.
(des de tu universo)
Per al Miq: doncs sí, si estàs parlant del "curs d'adaptació pedagògica", és a dir, el requisit acadèmic per poder donar classes, l'any que ve, pel que sembla, serà de dos anys...porten des de ja fa anys volent fer-ho però encara no s'havien decidit. I a mi em toquen els collons (amb perdó), perquè és necessari haver acabat la carrera en tots els centres, i en tots és de setembre a gener, pel que he vist. Així que espere que a tu t'apanye, perquè jo acabe la carrera en febrer i, òbviament, ja no em dóna temps. Sort!
Xiqüelo, que no cunda el pánico. Ja et vaig dir que això dels dos anys fa "lustres" que ho diuen. És l'amenaça fantasma, com l'Estar Uors eixe. Doncs res, una besaeta i a reveure. Carleta.
Publica un comentari a l'entrada